Sector terciari.
El comerç
Comerç interior.
El comerç interior comprèn les activitats comercials que es fan dins de les fronteres d'un Estat. Distribueix pel territori els productes elaborats al propi país i també els productes que provenen d'altres països.
Comerç exterior.
El comerç exterior és el que un país fa amb altres països. Normalment, els països no produeixen tot el que consumeixen, ni consumeixen tot el que produeixen. Anomenem importacions les compres de béns i serveis que fa un país a l'estranger, i exportacions, les vendes de béns i serveis d'aquest país a altres estats.
Comerç de balances.
És la diferència entre el valor dels béns o mercaderies que un país ven a d'altres (exportacions) i el valor dels béns que compra a l'exterior (importacions).
Turisme.
De sol i platja
De muntanya
Rural
Cultural
Religiós
Relacionat amb la salut
Gastronomia
Compres i negocis
El transport.
Terrestre.
El transport terrestre engloba tant els desplaçaments que es fan per carretera com els que es fan en ferrocarril.
El transport per carretera és el més utilitzat per les persones per desplaçar-se, sobretot en les distàncies curtes, i és un dels més importants per al trasllat de mercaderies. Però aquest tipus de transport és el que registra més accidents i planteja problemes de congestió del trànsit i contaminació.
El transport per ferrocarril es destina al transport de persones i de mercaderies de gran volum i pes. Actualment, als països rics el ferrocarril passa per un bon moment gràcies al desenvolupament de les línies d'alta velocitat. Malgrat això, a les zones més deprimides de la xarxa ferroviària acostuma a ser insuficient.
Naval.
El transport naval comprèn el transport marítim i el transport fluvial, que es fa a través dels grans rius navegables.
El transport naval és barat. És per això que es fa servir principalment per al trasllat de grans quantitats de mercaderies a llargues distàncies. Avui dia, més del 90% del comerç mundial de mercaderies es fa per aquesta via.
Tot i això, aquest mitjà de transport té uns quants inconvenients. És lent, només es pot fer entre llocs que tinguin un port amb capacitat per acollir grans vaixells i manipular la càrrega, i causa una greu contaminació de les aigües quan es vessa petroli accidentalment o bé quan es netegen els dipòsits de combustible dels vaixells a alta mar (fet que està prohibit però que mols vaixells continuen duent a terme).
Aèri.
El transport aeri es destina al trasllat de passatgers i de mercaderies de poc volum. L'aparició de les companyies de baix cost n'ha incrementat molt la demanda els últims anys.
Aquest tipus de transport té l'avantatge de la rapidesa, però causa un fort impacte ambiental pel soroll i l'elevat consum de combustible dels avions.
Les xarxes mundials de transport
La xarxa de transport terrestre presenta, en l'àmbit mundial, contrastos importants. Als països més pobres de l'Àsia, l'Àfrica i l'Amèrica Llatina, la xarxa de carreteres i ferrocarrils és molt deficient.
La xarxa de ports permet comunicar els grans centres econòmics entre ells i amb els països productors de matèries primeres. Més de la meitat del trànsit per mar es fa únicament entre una vintena de ports. Els sis més importants són a la costa asiàtica banyada per l'oceà Pacífic, per la importància d'aquesta regió com a centre de manufactures mundial.
El trànsit marítim es desenvolupa per tres rutes principals:
· L'Atlàntic nord, per als desplaçaments entre Europa i els Estats Units.
· L'Índic i el Mediterrani, a través dels quals es transporta, entre altres productes, el petroli de l'Orient Mitjà a Europa.
· El Pacífic, per als desplaçaments entre els Estats Units i l'Àsia Oriental.
El transport aeri reflecteix també les desigualtats econòmiques, ja que els fluxos es produeixen entre els grans centres de decisió i poder econòmic.
Informació i comunicació.
Mitjans de comunicació.
Podem distingir, a grans trets, dos grans tipus de comunicació: la comunicació interpersonal, que és la que es fa entre un nombre reduït de persones, i la comunicació social, que té com a objectiu que la informació arribi a milers o milions de persones. Per a cadascun d'aquests tipus d'informació fem servir serveis diferents: el correu i la telefonia són els principals mitjans de comunicació interpersonal, i la premsa, la ràdio, el cinema i la televisió, els grans mitjans de comunicació social. Moltes empreses, tant públiques com privades, presten aquests serveis. Les TIC, però, també han contribuït a incrementar les diferències entre els països desenvolupats, tecnològicament avançats, i els països subdesenvolupats més pobres, que queden al marge de la revolució tecnològica actual.
Internet.
El desenvolupament de les TIC, les tecnologies de la informació i comunicació (ordinadors, programes informàtics, etc.) ha fet possible un increment ràpid i continuat tant de la nostra capacitat per accedir a la informació i tractar-la com de la comunicació. El màxim exponent d'aquesta revolució és Internet, que permet transmetre i rebre una quantitat d'informació pràcticament il·limitada des de qualsevol lloc del planeta, de manera gairebé immediata i amb un cost molt baix.
Consequències.
·